El primer cop que vaig provar una beta de Windows 10 vaig flipar. La vaig provar en una ferralla de peces reaprofitades i funcionava! I el més interessant és que carregava relativament ràpid, i això que corria sobre un HDD decrèpit que més que un disc dur semblava una màquina de fer crispetes del soroll que fotia. Més endavant vaig descobrir que aquesta “velocitat d’arrancada” es devia a la nova característica de Windows 10 anomenada inici ràpid.
Des de fa molts anys Windows, igual que altres sistemes operatius, ofereixen diversos modes d’apagar l’ordinador. Els més clàssics són apagar-lo (evidentment), suspendre’l i hibernar-lo. Amb Windows 8 van incorporar un mode anomenat InstantGo, però ja no era tant estàndard ja que requeria un hardware específic muntat d’una forma determinada.
Windows 10, com hem dit, incorpora el mode d’inici ràpid, que és una espècie d’hibernació, però quan el sistema torna a arrancar no hauria de mostrar les tasques que tenies obertes quan el vas tancar, sinó que hauria de fer la impressió que s’ha arrancat de zero però d’una forma molt més ràpida.
El següent gràfic extret de www.tenforums.com ho explica molt bé:
Fins a dia d’avui he anat utilitzant aquest mode (que ve marcat per defecte) i no he tingut cap problema. Només m’he vist obligat a desactivar-lo quan en algun PC he volgut tenir dos sistemes operatius, ja que l’inici ràpid fa veure que apaga l’ordinador, però realment no ho fa, i llavors no et carrega el gestor d’arrencada. O si que l’intenta carregar, però veu problemes amb particions actives no desmuntades i sorgeixen problemes. Per tant, si necessito 2 o més sistemes operatius desactivo l’opció.
El que no m’havia passat mai és el problema que m’he trobat avui. He formatat un Lenovo Yoga 300-11ibr que portava Windows 8, i li he posat Windows 10. Tot ha anat perfecte. He de dir que la instal·lació de Windows 10 l’he fet des d’un USB on hi tenia la Fall Creators Update (1709), per tant quan ha arrancat ha detectat que s’havia d’actualitzar la April 2018 Update (1803). El procés ha estat llarg i lent: el Lenovo només té 2GB de RAM, un eMMC de 64GB com a disc dur i un Intel Celeron N3050. És un ordinador molt, molt justet. Això sí, la pantalla tàctil és força bona.
Bé, el cas és que un cop tot instal·lat i actualitzat apago l’ordinador i al tornar-lo a encendre es quedava amb el logo de Windows i no avançava. L’he apagat “a la brava”, l’he tornat a encendre i llavors sí, perfecte. Com que tenia la mosca al sota el nas he repetit el procés vàries vegades, i sempre feia el mateix. Si l’apagava “normal” es quedava enganxat a l’hora de carregar Windows.
Però sant Google m’ha tret de dubtes. Entre altres resultats, deixo els dos enllaços més útils que he trobat sota el post. Bàsicament expliquen més detalladament això que he anat explicant de l’inici ràpid.
No acabo d’entendre perquè no funciona amb el Lenovo. Sospito que deu ser culpa del eMMC. El que porta muntat és un SanDisk sdw64g. Un cop desactivat l’inici ràpid tot ha funcionat com s’esperava.
Per desactivar l’inici ràpid cal anar a Inici > Configuració >Inici, apagat i suspensió > Configuració adicional d’energia > Escollir el comportament dels botons […] i des d’allí es pot activar o desactiva la casella de verificació:
