c:\>edit
Així va ser com vaig començar a utilitzar els editors de text per programar. Devien ser principis dels 90, amb un Intel 286 que ja era vell per l’època, i intentant aprendre un llenguatge anomenat BASIC del que havia trobat per casa un mini-curs en fascicles.
A la universitat recordo saltar del notepad.exe de Windows al vitaminat Notepad++ per treballar les pràctiques de Ada i C. I saltar a Eclipse per treballar amb Java i instal·lar-li mil pluguins per barallar-me amb Tomcat i JSPs.
Crec que li vaig agafar mania a l’Eclipse. Era un IDE molt pesat i potser pels embolics amb el JDK i els pluguins per desenvolupar amb Java no en vaig voler sentir a parlar quan em va tocar haver de programar amb PHP. Vaig tornar a treballar amb Notepad++. De fet era igual, perquè el PHP d’aquella època, el 3.0 si no m’equivoco, era un llenguatge de desemparats. L’amo del corral era JSP o aplicacions client-servidor amb Java. Però a mi em molava PHP i jugar amb JavaScript.
L’època que em va tocar programar amb C# vaig heretar projectes que havien estat construïts amb Microsoft Visual Studio 2005, i m’hi vaig trobar força còmode. També és un IDE bastant pesat però era ideal pels projectes amb els que treballava. Més tard jugant amb Unity vaig descobrir el MonoDevelop i ja no he tornat a obrir més Visual Studio.
Però des de llavors m’ha quedat el rau-rau de treballar amb algun editor de text amb pretensions d’IDE per convertir-me’l en el meu editor de capçalera. Amb la voràgine dels frameworks pel desenvolupament web un company em va recomanar Sublime Text. El vaig començar a utilitzar per projectes amb CodeIgniter i la veritat és que em va agradar molt. Era un editor de text pelat i lleuger que podies anar instal·lant pluguins per convertir-lo en un IDE al teu gust.
Els problemes que li trobava al Sublime eren que era de pagament (80$, que sí, que es rendibilitzen ràpid, però coi, Notepadd++ és software lliure (sí, gratis)), i a més els pluguins els trobava poc intuïtius a l’hora d’instal·lar-los i mantenir-los.
Buscant alternatives al Sublime vaig trobar el Brackets, que és idèntic al Sublime però amb una llicència MIT de software lliure. No recordo quan el vaig provar, ni quina versió era, però encara estava molt verd i fallava bastant. Vaig desistir i vaig tornar al Sublime…, de forma gratuïta…, d’aquella que tu i jo sabem.
Però ara que sóc un respectable professor no puc aconsellar als meus alumnes tenir una versió del Sublime d’aquella forma gratuïta ☺ i vaig tornar a mirar-me Brackets. He de dir que ara ja és un editor molt més madur, i l’aconsellaria, però m’ha donat problemes al intentar obrir projectes molt grans. Me’ls acabava obrint però amb un missatge d’error per la indexació de fitxers.
I buscant, buscant vaig acabar amb el que és i crec que serà el meu editor de referència pels propers anys: Atom. Atom és un editor de text de software lliure amb llicència MIT, que estèticament s’assembla molt a Brackets o Sublime, i que s’acaba convertint amb IDE quan li instal·les els packages que creguis més adients.
M’agrada molt com es ven quan es compara amb altres editors:
We think we can do better. Our goal is a zero-compromise combination of hackability and usability: an editor that will be welcoming to an elementary school student on their first day learning to code, but also a tool they won’t outgrow as they develop into seasoned hackers.
L’interessant d’Atom és que des d’un lloc còmode de les preferències pots instal·lar packages i themes d’una espècie de repositori ropi. És molt fàcil i agradable instal·lar-los, desinstal·lar-los i habilitar-los. En un altre post escriuré quin són els meus packages preferits d’Atom.
En la recerca de l’IDE perfecte també n’he trobat d’interessants, però que no m’han acabat de convèncer, com és PHPStorm. Aquest me’l van recomanar uns alumnes i està bé perquè és molt àgil quan hi treballes però torna a ser un IDE d’aquells pesats que tarda molta estona a carregar. És software propietari, però a nivell econòmic no suposa massa problemes perquè l’empresa propietària te’l deixa usar gratuïtament si acredites ser professor o estudiant (i juraria que no s’ho miren massa tampoc…).